|
 |
|
CRÉDITOS
Música
escrita por Feliu
Gasull, excepto "Cançó
de Bressol", escrita por Joan Altisent.
Textos 2, 3, 4, 5, 6, 7 y 9 por Gabriel
Ferrater.
Texto 8 por Joan Vinyoli.
Texto 11 por D. D. Calvet.
Tacarigua:
Feliu
Gasull (guitarras).
Sis Cançons per a Baríton i Guitarra:
Josep Cabré (barítono)
y Feliu Gasull (guitarra).
Cercàvem Or: Josep Cabré
(barítono), Feliu Gasull
(Guitarra).
Punta de Dia: Angela Malek
(soprano), Steve LaCosse
(tenor), Andrew Hendricks
(barítono), Derrick Purvis
(bajo), Carmen Tellez (dirección),
Wayne Jackson (ingeniero
de sonido). Con la participación
de la Contemporary Vocal Ensemble of Indiana University.
Fantasía sobre un tema de Manuel de Falla:
Xavier Mas (archilaúd y bandúrria),
Feliu Gasull (guitarra).
Cançó de Bressol: Maria
del Mar Bonet (voz), Feliu Gasull
(guitarra).
Grabado
en el estudio
Bit a Beat (Rubí) en octubre de
1992.
Ingeniero de sonido:
Ferràn Conangla.
Ayudante de grabación:
Robert Ballester.
"Punta de Dia" ha sido grabado en directo
en Indianàpolis (USA) bajo la supervisión de Feliu
Gasull.
Portada
y dibujos por
Aurora Altisent.
Producción ejecutiva: A. Robert
y Joan Solsona.
|
|
|
DITS
(Gabriel Ferrater)
Lleugera,
s'iniciava
La pluja d'una nit.
Lleugers es confiaven
Els teus dits entre els meus dits.
Un
instant menut d'adeu
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
Del llagrimeig que plovia.
Damunt
el teu abric de cuit.
Tremolor dels bruscos túnels
Per on t'em perds : cor confús,
Aquesta nit faig engrunes.
FE (Gabriel Ferrater)
La
tens als teus braços.
Dorms i la somnies,
I saps que és un somni
Tot el que veus d'ella.
I el cor s'et arrenca,
Tremola de fe.
Només una cosa
Que tu li proposes
Et dona penyora
Que et voldrà despert.
Coneix que és un somni
El que li dius d'ella,
Però que per sota
Del somni, és ella
Que tens als teus braços.
EL PONENT EXCESSIU
(Gabriel Ferrater)
Aquest
sol que menstrua no es vol pondre.
Mira la folla roja com rebutja
El llençol de muntanya que l'acotxa.
Un altre dia exagerat. Un altre
dia s'et mor cregut que el seu color
No tornarà mai mes, no tornarà
Com la sang que es podreix. Eixuga llum,
Llença cotons de núvols, renta't, gira't,
Beu el mes limpid gin de lluna i mar.
BOSC (Gabriel
Ferrater)
Recorda.
Cinc nivells.
Terra i vida obscura.
Una heura profusa.
I ella. Damunt d'ella
L'aranya oscil-lant,
La vespa frement
I tu. L'esbarzer
A frec teu, infecte
Rovell. Cin nivells
D'un solatge espès
D'instints ensonyats.
I tot al voltant,
Projecte de llum
Cansat o inexpert,
Vèieu enfilar-se
Les soques dels roures.
Res no hi confiava,
Però et vas girar
Furtiu, ulls beguts.
Un instant d'aguait
I, brusc excitades
Com nervis, les branques
Van reïnar sofre
De sol hivernal.
|
IDOLS (Gabriel
Ferrater)
Aleshores,
quan jèiem
Abraçats davant la finestra
Oberta al pendís d'oliveres (dues
Llavors nues dins un fruit que l'estiu
Ha badat violent, i que s'omple
D'aire) no teniem records. Erem
El record que tenim ara. Erem
Aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
Per la submisa fe de després.
POSSEÍT
(Gabriel Ferrater)
Sóc
més lluny que estimar-te. Quan els cucs
Faran un sopar fred amb el meu cos
Trobaran un regust de tu. I ets tu
Que indecentment t'has estimat per mi
Fins al revolt: saciada de tu,
Ara t'excites, te m'en vas darrera
D'un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb que tu palpeges.
CERCÀVEM
OR
I VAM
BAIXAR A LA MINA (Joan Vinyoli)
Cercàvem
or i vam baixar a la mina.
I la foscor s'il-luminà de sobte
Perquè érem dos a contradir la nit.
PUNTA DE DIA
(Gabriel Ferrater)
La
nit que se m'en va, una altre nit, i l'ala
D'un immens avió caigut s'ha interposat
Entre aquell blau espès i la finestra, i dubto
Si és un verd tenuíssim o si és plata, freda
Com la insistent finor del bisturí que esquinça
L' úter amb la imposició de l'excessiva
Vida, o també la llum mateixa, quan clivella
La mà del nen que es cansa de fer força per
Irritar els seus germans, fent veure que els amaga
No se sap què de valuós, i va afluixant
La presa, i sé que de res no en sortirà que no
Fos ahir en mi desconsoladament, i em fa
Fred de mirar-me un dia més, pinyol
Tot salivat, pelat de polpa, fora nit.
CANÇÓ
DE BRESSOL (D. D. Calvet)
Fes
non-non, fillet meu de ma vida,
Fes non-non, fillet meu del meu cor,
Des del cel un altre angelet crida
Per jugar tots dosets.
Fes non-non, fes non-non.
Ja
t'espera batent ses aletes,
Tot festós enrondant ton bressol ;
Ja t'allarga ses blanques manetes,
Vés amb ell que ta mare ja ho vol.
Fes non-non, fes non-non.
|
|
